Perdre´ns dins dels ulls d’un infant
M’encantaria perdre’m dins dels ulls d’un infant!
Tot per veure, tot per descobrir…
L’emoció de la primera vegada…
Tenir pressa per entendre…sense saber que perdràs l’emoció que sens ara; t’envaeixen un cúmul de sentiments dispersos, a flor de pell, aiguabarreig imparable… Difícil de processar…, tant que ho deixes per més endavant, tot arriba… Fer-se gran és malauradament inevitable!
Si algun dia tens la sort de creuar la mirada amb els ulls d’un infant, per un moment, intentes recordar quan vas perdre l’espurna de la innocència, la veritat sentida, la sorpresa i alhora perplexitat de les coses senzilles…quan tot era un instant inoblidable i la vida i la felicitat anaven agafades de la mà !
Es per això que tenir un infant a la vora, és un regal, un tresor…
Cal cuidar l’infant que duem dins i malcriar-lo una mica més!
